Per Ivana Ivorra
Foto d’Eduard Temba, en Unsplash
Per la seva gran diversitat geològica i cultural, Camerun ha guanyat el sobrenom de “l’Àfrica en miniatura”. En els últims anys, el país ha fet diversos esforços per avançar en la consecució dels objectius traçats en l’Agenda 2030. No obstant això, factors com la pobresa, l’accés limitat a l’educació i polítiques insuficientment afavoridores del desenvolupament econòmic dificulten l’avanç del país en aquesta àrea.
Si bé el sector terciari del país va experimentar un lleuger creixement econòmic en 2019, aquest no va ser prou inclusiu com per a contribuir a un millor desenvolupament del capital humà.
Les estadístiques presentades en aquesta infografia van ser compilades a partir de dades d’organismes internacionals per GlobalCAD, que va elaborar enguany un mapatge del compromís empresarial a Àfrica Occidental i Central per a identificar aquelles amb major potencial per a crear aliances amb UNICEF.
Entre els reptes més persistents, com s’indica en les xifres presentades en aquesta infografia, cal assenyalar una economia poc diversificada i majorment centrada en el petroli, i, en general, un clima desfavorable per a desenvolupar negocis, factor que dificulta la inversió estrangera.
En matèria d’indicadors socials, Camerun no ha aconseguit garantir l’educació bàsica universal i les mancances d’infraestructura i professorat dificulten la qualitat de l’oferta.
Com indiquen les dades per a l’ODS 1 relatiu a la pobresa, el país africà enfronta una gran desigualtat socioeconòmica entre les zones rurals, el nivell de pobresa de les quals se situa al voltant del 70%, i les zones urbanes, on aquesta xifra ronda el 5%, segons el Banc Mundial.
Un altre dels problemes socials als quals s’enfronta el país és l’alt percentatge de persones desplaçades internament per catàstrofes naturals, fruit d’una deficient gestió del canvi climàtic. Això, així com els atacs del grup terrorista Boko Haram en el nord i les crisis internes a la regió nord-oest i sud-oest des del 2017, han donat lloc a un IDH molt ressagat[1], com s’indica en la infografia.
D’acord amb els indicadors de qualificació macroeconòmica de la CPIA del Banc Mundial, el país encara es troba per sota de la mitjana de compliment dels ODS, encara que les polítiques i institucions han millorat considerablement des de 2016. Per a contribuir a la millora d’aquesta situació, el Govern, així com algunes altres organitzacions i institucions, s’esforcen a promoure el compromís del sector privat com a motor de creixement i diversificació econòmica. No obstant això, la majoria dels esforços realitzats per les organitzacions del sector privat a Camerun es concentren en l’àmbit sanitari i de la nutrició.
Entre les iniciatives més rellevants, cal destacar la cooperació entre l’Ecobank Cameroon SA i el Govern dels Estats Units. Durant vuit anys, es va proporcionar suport econòmic a petites i mitjanes empreses del sector sanitari camerunès, amb la finalitat de millorar la salut de dones i nens.
[1] L’Índex de desenvolupament humà (IDH) és un indicador elaborat pel Programa de les Nacions Unides per al Desenvolupament (PNUD), que s’utilitza per a classificar als països en quatre nivells de desenvolupament humà i està compost per l’esperança de vida, l’educació i indicadors d’ingrés per càpita. Noruega ocupa la posició 1, representant al país amb les millors taxes d’IDH. Camerun se situa el 150 dels 189 països.
