En els últims anys, les comunitats indígenes s’han posicionat com a actors clau per a la protecció del medi ambient i constitueixen una de les majors aliances per a la lluita contra el canvi climàtic. No obstant això, les aliances entre comunitats indígenes i altres actors de l’ecosistema no estan exemptes de dificultats i podrien no complir-se els resultats i les expectatives si aquestes no s’organitzen des de l’enfocament de la cogestió territorial.
Per a entendre com poden ajudar les comunitats indígenes en la conservació de la naturalesa, cal tenir en compte d’on sorgeix l’interès internacional per involucrar a aquests actors. En aquest sentit, cal destacar que els pobles originaris es van veure obligats a actuar en un sistema polític i social aliè a les seves pròpies formes d’organització i que va comportar a l’expropiació dels seus territoris, la seva exclusió i empobriment.
El rol dels pobles indígenes en la preservació mediambiental
Enfront de la desigualtat que això ha ocasionat, i en paral·lel a l’augment de la consciència internacional respecte als problemes ambientals globals, els pobles indígenes van començar en els anys 80 a aixecar la seva veu i fer sentir les seves pròpies reivindicacions. Aquestes s’enfoquen, sobretot, en la cura de la naturalesa, l’autonomia i la defensa dels estats multiculturals.
Sota el paraigua de la globalització, aquestes reivindicacions van arribar al públic, afavorint el sorgiment d’aliances amb ONG ambientalistes amb qui tenien interessos comuns. En aquest context, un dels primers moviments es va donar en els anys 90 amb la Primera Trobada entre Pobles indígenes i Ambientalistes, promogut per la Coordinadora d’Organitzacions Indígenes de la Conca Amazònica (COICA). Aquesta reunió va destacar la necessitat de les comunitats indígenes i organitzacions conservacionistes de treballar conjuntament en la preservació de l’Amazònia.
Amb el pas del temps aquestes aliances inicials han anat posicionant a les comunitats indígenes com a guardianes de la naturalesa. De fet, actualment, la preservació de l’ecosistema d’un territori no es concep sense la participació de les comunitats indígenes. No obstant això, hem de recordar que aquestes comunitats indígenes, quan s’involucren en aliances per a la conservació, es veuen obligades a participar en un sistema polític i social que no s’inscriu en la seva cosmovisió. Ens trobem, per tant, amb actors amb pensaments i idees diferents, el que pot dificultar l’entesa entre les parts.
Considerant aquesta situació, és necessari que tots els actors es relacionin des d’una posició d’equitat, que s’esforcin per entendre les diferents perspectives i que es flexibilitzin els processos per a adaptar-los als usos i costums dels diferents actors, especialment de les comunitats indígenes. Sense aquests requisits, no s’aconseguirà arribar a la cogestió, ja que es continuaran reproduint dinàmiques en les quals les visions dominants imposen els seus criteris i maneres de funcionar. El resultat, en aquests casos, és que les comunitats indígenes no poden ser actors del seu propi desenvolupament i la seva participació es redueix a una mera etiqueta de legitimació publicitària dels projectes.
Impulsant negocis verds a través de processos participatius
Per a respondre a aquests reptes, el projecte impulsat per Conservació Internacional “Escalant el model de cogestió de les Reserves Comunals per a reduir les emissions i augmentar la resiliència dels pobles indígenes en l’Amazònia Peruana”, que s’està dissenyant per a presentar-se com a proposta al Fons Verd per al Clima, constitueix un model de com dissenyar una iniciativa amb les comunitats indígenes i no únicament per a elles. Aquesta proposta de projecte de cogestió territorial té com a objectiu restaurar els ecosistemes degradats millorant la vida de les comunitats i la sostenibilitat de deu reserves comunals i les seves àrees circumdants.
En el disseny de la proposta estan participant, entre altres actors, el Ministeri de l’Ambient de Perú (MINAM), el Servei Nacional de Àrees Naturals Protegides por l’Estat (SERNANP) l’Associació Nacional d’Executors de Contracte d’Administració del Perú (ANECAP). Així mateix, s’ha estat implicant les instàncies encarregades de la representació de les comunitats indígenes per a la gestió de les Reserves comunals (ECA).
El projecte es desenvolupa a través de processos consultius respectuosos amb les cosmovisions de les comunitats indígenes. S’estan considerant les necessitats i maneres de treballar d’aquestes últimes per a trencar amb la percepció errònia que es té de les seves capacitats. Si es vol aconseguir un impacte a llarg termini i amb caràcter transformador, és important entendre l’ecosistema en el qual s’incidirà i valorar què pot aportar cadascun dels actors per a aconseguir l’objectiu comú.
Aquest enfocament ha d’adoptar-se des del propi procés de disseny i necessita d’un fort lideratge comunitari per a abordar d’arrel les causes dels problemes socials. En aquest cas veiem com els diferents actors estan tractant de treballar conjuntament des de la fase de disseny per a millorar la vida de les comunitats, promovent l’ús sostenible dels ecosistemes per a limitar la desforestació i la degradació dels boscos amazònics. Estan, per tant, invertint el seu temps i els seus recursos per a aconseguir dissenyar un veritable projecte de cogestió territorial amb i per a les comunitats indígenes.
GlobalCAD ha participat en aquest projecte mitjançant la proposta d’una estructura de finançament per impulsar els negocis verds en les reserves comunals. Per a això, va crear un cercador de fons verds, que permet a les comunitats indígenes accedir als mitjans financers per implementar el model de gestió de reserves comunals.
Construint aliances sòlides per al canvi social
Aquest tipus d’enfocament, en què GlobalCAD ha participat mitjançant la proposta d’una estructura de finançament per a impulsar els negocis verds en les reserves comunals, exigeix disposició per a invertir temps. Es necessita temps per a entendre les causes dels problemes que es volen abordar, però també per a entendre les necessitats que sorgeixen i les conseqüències de les possibles solucions a adoptar. El respecte dels terminis permet que els diferents actors implicats construeixin relacions de confiança que els permetin participar de manera transparent i equitativa.
Els actors del desenvolupament necessitem ajustar els terminis de treball a les realitats de les comunitats i no deixar-nos portar pels cicles polític-financers que actualment marquen molts processos. La cogestió territorial no pot donar-se sense la participació real de tots els actors de l’ecosistema, incloses les comunitats indígenes. Aquest és l’únic camí per a aconseguir canvis estructurals que portin a un veritable impacte transformador.
