Julia Pérez es va incorporar a l’equip de GlobalCAD fa vuit anys com a especialista en el foment del negoci inclusiu, l’emprenedoria i el desenvolupament de les pimes. És una de les consultores de GlobalCAD que va implementar la investigació d’acció sobre processos de canvi i lliçons apreses a partir de la implementació del Fons de Desenvolupament d’Habilitats (SDF) a Uganda.
Entre el 2018 i el final del 2020, ha treballat amb altres col·legues en l’avaluació de la resposta de les SDF als reptes nacionals en materia de Formació Tècnica i Professional i com aquesta contribueix a l’agenda de reformes més àmplia de l’estrategia Skilling Uganda.
El seu treball va descobrir i capitalitzar les millors pràctiques i lliçons clau apreses per a la presa de decisions. Les conclusions del cas Ugandés en aquest sentit són clares: el desenvolupament de les habilitats emprenedores dels joves afavoreix la inclusió econòmica.
Parlem amb ella per entendre l’abast i els principals resultats d’aquesta recerca publicada recentment.
GC: Quin ha estat el principal resultat d’aquest projecte?
JP: El resultat principal de la recerca sobre els processos de canvi i lliçons apreses del Fons per al Desenvolupament de Capacitats a Uganda (Skills Development Fund – SDF, per les seves sigles en anglès), ha estat l’elaboració d’un informe en el qual es destaquen les millors pràctiques i les lliçons claus apreses de la implementació del SDF. A més, sobre la base dels resultats d’aquest informe, es van elaborar notes d’assessorament sobre polítiques en matèria de la rellevància, qualitat, accés, efectivitat i eficiència dels programes de formació de desenvolupament de capacitats, dirigides a actors claus en la presa de decisions en aquest camp.
GC: Quin ha estat la troballa més important de l’informe?
JP: El SDF (per las seves sigles en anglès) és un fons pilot finançat per l’agència de cooperació belga ENABEL, la Unió Europea, l’Agència de Cooperació Irlandesa (Irish Aid) i l’Agència de Cooperació Alemanya (GIZ). Les seves activitats van ser implementades en diferents regions d’Uganda per ENABEL en col·laboració pròxima amb el Govern d’Uganda. L’objectiu general del SDF era la creació d’un entorn que facilités als proveïdors de formació la implementació de programes de formació tècnica i vocacional de qualitat i inclusius. Aquests programes estan orientats a desenvolupar les habilitats tècniques i de vida rellevants per a la societat i el mercat laboral local, a més d’estimular aliances entre diferents tipus d’organitzacions dels sectors públic i privat. Per a aconseguir aquest objectiu, el SDF va finançar diferents tipus de modalitats de programes de formació tècnica i vocacional dirigits a joves, dones i nenes en situació de vulnerabilitat del país.
L’objectiu principal de la recerca realitzada per GlobalCAD era, d’una banda, generar evidència sobre quins enfocaments de formació són els que millor funcionen per a aconseguir un desenvolupament de capacitats inclusiu i d’alta qualitat en les persones beneficiàries; i per un altre, determinar si el SDF es va gestionar de manera eficient per a aconseguir els seus resultats esperats. Aquesta evidència, recopilada a través de la recerca, s’utilitzarà per al disseny i funcionament d’un Fons Nacional de Desenvolupament de Capacitats que substituirà a l’actual SDF i en el qual participaran diversos sectors del camp de Desenvolupament de Capacitats d’Uganda.
En aquest context, podem dir que aquest informe va revelar dades importants que constaten la rellevància de les activitats del SDF, sent la troballa principal la comprovació que la creació d’aliances públic – privades ajuda de manera eficaç a incrementar la rellevància dels programes de formació de desenvolupament de capacitats, especialment, quan aquests programes tenen un enfocament pràctic i s’orienten a cobrir capacitats rellevants per al mercat laboral local.
GC: Quina és la major fortalesa del Fons de Desenvolupament de Capacitats?
JP: Al meu entendre, considero que el Fons de Desenvolupament de Capacitats (SDF) és un instrument rellevant per a millorar els programes de desenvolupament de capacitats a Uganda per diversos motius: primer, el seu enfocament és bastant innovador, ja que busca acostar el món de la formació i el del treball mitjançant modalitats innovadores. Segon, pel fet que estimula aliances entre institucions que ofereixen educació i formació tècnica, i el sector privat, amb la finalitat que les persones beneficiàries realitzin pràctiques en empreses i/o petits negocis al mateix temps que estudien en el centre de formació. I tercer, pel seu abast: els programes de formació finançats pel Fons de Desenvolupament de Capacitats estan dirigits a una població vulnerable que, en molts casos, no té accés al sistema d’educació formal d’Uganda. Aquests grups vulnerables són, sobretot, joves, dones i nenes, i de vegades, també sofreixen una vulnerabilitat addicional, com pot ser una malaltia o pertànyer a una ètnia minoritària.
GC: En quines àrees es pot millorar el SDF?
JP: Malgrat haver aconseguit els resultats desitjats i haver tingut un abast significatiu (més de 10 mil persones s’han beneficiat o s’estan beneficiant dels programes de formació finançats pel SDF), a través de la nostra recerca detectem diverses àrees de millora. Entre elles, les que considerem més rellevants són les de gestió interna i les de gestió de la relació amb les organitzacions que reben les subvencions del SDF per a desenvolupar i implementar els programes de formació. Quant a la primera, és necessari que els processos de gestió estiguin clarament definits i establerts per a aconseguir una gestió eficient. Quant al segon, és important que el SDF, o aquest tipus d’iniciatives en general, destini recursos (tant humans com financers) per a capacitar a les organitzacions que apliquen i / o reben finançament de la seva part. D’aquesta manera, s’asseguraria una veritable sostenibilitat dels resultats reeixits per aquesta mena d’iniciatives.
Aquí, no obstant això, cal destacar que el SDF en particular és una iniciativa complexa, ja que té objectius que poden considerar-se ambiciosos, involucra un ampli rang d’actors de diferents sectors i a més és pioner en el seu enfocament d’unir actors del sector privat i públic per a oferir els programes de formació de desenvolupament de capacitats. A més, el mateix context del país en matèria de programes de desenvolupament de capacitats no és molt favorable: no existeixen polítiques clares quant a la formació tècnica professional, predomina una falta de coordinació entre els actors, d’informació sobre les necessitats reals del mercat laboral, i d’ofertes d’ocupació a les quals puguin accedir els grups vulnerables.
GC: Quines són les necessitats que pretén satisfer aquest fons?
JP: El SDF es va crear per a contribuir a l’esforç que realitza el Govern d’Uganda a solucionar els reptes esmentats anteriorment. L’objectiu principal del fons era bàsicament promoure l’acostament entre el món acadèmic i laboral, a través de la facilitació de modalitats de formació innovadores, flexibles, de qualitat i rellevants per al mercat laboral a grups vulnerables. En altres paraules, el SDF pretén brindar accés equitatiu i inclusiu a programes de formació tècnica a la joventut vulnerable, dones i nenes d’Uganda amb la finalitat que puguin estar millor preparats per al mercat laboral. Des de la seva creació, unes 10.000 persones en situació de vulnerabilitat han accedit a programes de formació finançats pel SDF. A més, al voltant d’un 68% de les persones beneficiàries ha trobat treball o ha creat el seu propi negoci després de participar en una formació. Encara que queda molt per fer per a aconseguir un accés equitatiu i inclusiu a programes de formació tècnica i professional de qualitat a Uganda, podem dir, que, a través del SDF, aquest accés ha millorat.
GC: Podria replicar-se aquest projecte en altres contextos? De quina manera?
JP: Aquesta pregunta no és fàcil de respondre. En principi, entenem que sí, però depèn des de quin punt de partida es respongui. L’evidència recopilada a través de la recerca demostra que els enfocaments del SDF funcionen i s’han obtingut els resultats desitjats per a aquesta mena d’iniciativa. D’altra banda, a causa de la complexitat de la mateixa i els seus objectius ambiciosos, el context específic de cada país ha de tenir-se en compte a l’hora de posar en marxa aquest tipus de projectes. El grau de desenvolupament de les institucions públiques, de les entitats de formació, del sector privat, així com les necessitats del mercat són aspectes que s’han de considerar en el disseny i implementació d’un Fons de Desenvolupament de Capacitats.
GC: En què va consistir el rol de GlobalCAD?
JP: El paper de GlobalCAD en aquest projecte va ser el de realitzar la coordinació general de la recerca, així com la de l’anàlisi de les dades recopilades i la posterior redacció de l’informe i les notes polítiques d’assessorament. La meva companya Nina Retzlaff i jo formem l’equip de consultores internacionals que es va requerir per a la implementació del projecte.
GC: Com s’ha dut a terme el projecte? (Missions, contraparts, col·laboradors)
JP: En aquest projecte hem treballat en col·laboració amb el centre de recerca ugandès Economic Policy Research Centri (EPRC), entre octubre del 2018 i finals del 2020. Ells van representar l’equip local de consultors i es van encarregar de realitzar la recopilació de dades per a l’elaboració de l’informe. Per a això, es van organitzar grups de discussió amb al voltant de 800 persones beneficiàries de programes de formació i es van realitzar més de 140 entrevistes amb actors clau del govern, sector privat, personal d’ENABEL i amb proveïdors de capacitació, entre altres. Per a la realització de l’informe, va ser molt important involucrar a representants de totes les parts interessades amb la finalitat d’obtenir informació varieu, contrastada i, al seu torn, rellevant per a la realització de conclusions i recomanacions finals.
