Amb un mig milió d’espècies, Costa Rica és un dels països biològicament més diversos de la terra. Particularment, al bosc Nuvolós de Monteverde trobem el 2,5% de la biodiversitat mundial i el 50% de les plantes i animals d’aquest país centreamericà. No obstant això, el canvi climàtic podria destruir la seva característica més valuosa i la que li dóna sentit al seu nom: els núvols.
Els canvis en l’ús de la terra, la desforestació i les majors temperatures en la superfície de l’oceà estan conduint a una disminució en el mantell de núvols que resulta fatal per a moltes espècies. Com aquest, molts altres entorns de Costa Rica es veuen afectats per les conseqüències del canvi climàtic, amb un impacte devastador en la biodiversitat, la salut, l’economia o la seguretat alimentària.
Des del 2018, Costa Rica implementa la seva Política Nacional d’Adaptació al Canvi Climàtic (PNACC) i ha començat a treballar en l’establiment d’indicadors per a monitorar el progrés de la implementació de la política i avaluar els resultats.
En 2019, la Fundació Internacional i Iberoamericana per a l’Administració i Polítiques Públiques (FIIAPP) va encarregar a GlobalCAD que donara suport a la Direcció de Canvi Climàtic de Costa Rica en el disseny d’un sistema d’indicadors per al seguiment i l’avaluació de la PNACC.
Conversem amb Nina Retzlaff, gestora del projecte que va dissenyar l’avaluació de resultats de Política d’Adaptació i sistema de seguiment, per a entendre com es mesuren les polítiques d’adaptació al canvi climàtic i què podem aprendre de l’experiència a Costa Rica per a escenaris futurs.
GC: Quina va ser la vostra missió en aquest projecte?
NR: MIDEPLAN és el ministeri responsable de gestionar les avaluacions de les polítiques de país, i la Direcció de Canvi Climàtic del Ministeri d’Ambient i Energia (MINAE) s’encarrega de la implementació i de donar seguiment a la PNACC.
La missió de GlobalCAD aquí va consistir a donar suport a aquests dos ministeris en la creació d’un sistema de seguiment de la PNACC, i a més a elaborar una proposta de disseny d’avaluació per a aquesta política. Com a resultat, vam crear eines i metodologies que permeten recol·lectar dades sobre la implementació i l’eficiència de la PNACC.
GC: En què consisteixen aquestes eines?
NR: El resultat més tangible és un “dashboard” amb indicadors de seguiment de la política segons sis eixos clau. Per a entendre això és important dir que la política d’adaptació a Costa Rica es va formular a través d’un procés participatiu que va involucrar al sector privat i al tercer sector.
Com a resultat, tenim una política molt inclusiva, àmplia, que té en compte eixos diversos com la salut, els recursos hídrics, el turisme, la biodiversitat, les infraestructures i el sector agropecuari. Això la fa molt rica i eficaç, perquè permet enfrontar un fenomen que és transversal a tota la vida del país, però al mateix temps, complexa, ja que molts actors han d’aportar dades per a poder mesurar-la.
A més d’aquesta bateria d’indicadors, vam definir un sistema de governança que organitza i indica com s’aporten les dades, quins actors participen i com aquestes dades flueixen a través de les diferents instàncies per a poder donar seguiment a la implementació de la PNACC i els resultats, des del nivell de territori a nivell nacional
GC: Quina ha estat la principal aportació del projecte als avanços del país en la seva adaptació al canvi climàtic?
NR: La creació d’un sistema de seguiment i avaluació és el primer pas per a generar coneixements sobre què funciona i per què en matèries d’adaptació. Sense dades, és difícil prendre les mesures correctes.
L’adaptació es mesura sobretot a nivell descentralitzat i, com pot suposar-se, aquesta depèn molt de les característiques particulars de les comunitats, que són molt diverses. En aquest sentit, podem trobar problemes i solucions molt diferents entre comunitats, que és necessari identificar.
En temes de mitigació del canvi climàtic, Costa Rica comptava ja amb un sistema d’indicadors molt interessant. Aquest s’anomena SINAMECC i és una eina en línia oberta per a la població per a afavorir l’aprenentatge i la rendició de comptes
No obstant això, aquest sistema encara té pendent la creació del mòdul d’adaptació, que mesura els riscos i la vulnerabilitat del país davant el canvi climàtic, i l’impacte de les accions d’adaptació. Aquest mòdul serà la principal eina per al seguiment integral de la PNACC i nosaltres hem creat les bases per a poder integrar-ho en línia.
A més, MIDEPLAN té previst realitzar tres avaluacions de la implementació de la PNACC en diferents moments en el temps, per a conèixer detalladament la pertinència, l’eficiència i l’eficàcia de la política i les relacionades accions d’adaptació en tot el país. Nosaltres donem suport a aquest procés amb l’elaboració de la proposta d’una metodologia d’avaluació.
GC: Com vàreu arribar a construir aquest sistema?
NR: Aplicàrem un enfocament basat en la teoria del canvi: una ruta lògica d’on es vol arribar i de quina manera.
Vam treballar la teoria del canvi al costat de la DCC i MIDEPLAN en tres eixos instrumentals: gestió del coneixement, planificació i inversió, i tres eixos substancials: biodiversitat i ecosistemes, serveis i infraestructura, i sistemes productius. Amb la primera versió de la teoria de canvi creada, organitzàrem un taller amb més de 50 agents d’institucions públiques, ONG, organitzacions de la cooperació i del sector privat per a revisar les cadenes lògiques que s’havien creat, donar inputs i validar tot aquest sistema. Com a resultat, generem una versió final de la teoria de canvi i del sistema d’indicadors proposats.
GC: Per què és important comptar amb un sistema de governança per a mesurar l’adaptació al canvi climàtic?
NR: Com et deia abans, per a donar seguiment a una política d’adaptació hem d’integrar a tots els actors involucrats, que solen ser molts. És important involucrar-los des del principi; es requereix molta col·laboració dels actors rellevants per a garantir l’èxit d’avaluació del sistema de seguiment.
El primer que vam haver de fer va ser definir les responsabilitats institucionals en la implementació per a cada eix i per a cada indicador. El següent pas va ser donar suport a la DCC en el procés d’iniciar un diàleg amb totes les institucions que han d’aportar informació al sistema, per a establir acords formalitzats sobre les dades que s’han de reportar i la forma en què ha de fer-se.
GC: Què pot ensenyar a altres països l’experiència de Costa Rica de l’adaptació al canvi climàtic?
NR: Seria difícil extreure una conclusió que pugui extrapolar-se a altres contextos. Això es deu a la complexitat de l’adaptació, en comparació amb la mitigació. El mesurament de la mitigació és relativament senzilla perquè es fa a través de la reducció de les emissions. No obstant això, l’adaptació no té indicadors definits a nivell internacional perquè és alguna cosa molt específica de cada país i de cada regió segons les condicions.
El que sí que considero que es pot mantenir com a bona pràctica és la metodologia participativa que apliquem per a arribar al sistema de seguiment. La teoria de canvi és una eina molt útil i existeixen diversos països que han treballat amb aquest enfocament per a poder mesurar l’adaptació al canvi climàtic. Vam compartir la nostra experiència a Costa Rica també en una sessió virtual amb la comunitat de pràctiques sobre monitoratge i avaluació de polítiques climàtiques en el marc del programa Euroclima+.
GC: Quines solucions heu trobat davant els desafiaments de mesurament de l’adaptació?
NR: La lliçó apresa és que, si tractem amb fenòmens complexos, els sistemes de seguiment i avaluació han de ser flexibles, capaços d’adaptar-se a fenòmens dinàmics. Per a això hem proposat un sistema inicial amb 47 indicadors adaptat a la situació actual, però amb la recomanació que sigui revisat periòdicament per a veure quins canvis s’han d’introduir.
Hem definit un sistema complex, centralitzat pel MINAE, qui s’encarrega de compilar les dades i analitzar-los per a produir informes i productes de coneixement. Això inclou materials accessibles per a persones no especialistes, amb directrius clares de com poden contribuir a l’adaptació. Això és important perquè la PNACC està enfocada al sector públic, però l’adaptació és un tema que, sobretot, concerneix a la població. Això fa imprescindible que la població entengui quins són els riscos i com adaptar-se.
Nosaltres esperem que aquesta proposta contribueixi a fer del seguiment i avaluació de l’adaptació un procés realment transversal a tota la societat i es tradueixi en una aproximació pròpia i eficaç davant els desafiaments del canvi climàtic.
